lundi 28 avril 2008

Cada matin....


Cada matin ela se clina, amistadosa de l’escurina

De son envèja inagotabla, per onchar de potons crudèls

Las doas parpelhas de mos uèlhs,de paur de cridar la paur.

Cada matin la mòrt se passa, ven trigossar sus mas ancas

Son bruch d’òsses jos la pèl e mon ventre de blau marca

Cada matin qu’ela se clina gausi pas dubrir los uelhs

Ni sentir son perfum de cata, gostar la sang o la pervenca

A de sa boca m’assadolar.Dona, masca, femna deessa,

Al moment de cridar son cant, se ten amb sa noblessa

Al moment de cridar sa joia, sentissi de cristals de gibre

Me cracinar entre los dets ; ela se clina . Que venga fat !

Ela nuda coma la concubina, dins sa nolor d’eternitat.

Ela qu’es la concubina, al suèlh de l’ultima nuditat

Ela que coneissi sens o veire quand se sarra per m’abraçar

L’aimi sens desalenar ela vinç la mòrt criminèla

Lepròsa nègra de l’infèrn qu’ausa mon cridal pacan

Cantem la cançon trufarèla, que cantavem dempuèi bèl briu.

Al jove temps de l’alba frèsca ; al temps vièlh d’un bèl estiu

Ela se clina e me revèlha, per m’arrencar de mon somèlh

M’aparar de sa cachavièlha, per se far cridar son plaser

Cada matin qu’ela se clina per me tener de tremolar.

La mòrt pòd tapar las tempadas

Prendre mon vie a plèna man.

E lo rosegar sens flamba,

Tal un òs perdut per un can.

Ela se clina dins lo solèlh per beure al potz de la vida.

Per lo talent que tornarà, d’una alba grisa d’espavent.

Oppe.

E que lo crid se Diu o vòl, ne tinda dusc’als nivols!!!

Aucun commentaire: