Blog de langue d'oc. Pour l'Occitanie. Occitan central Dans toutes ses variantes. La talvera est le lieu necessaire en marge d'un champ, mais ce lieu est improductif car il ne peut être cultivé. Nous sommes nous occitans dans cette terre marginale que le pouvoir veut anéantir sans savoir que c'est impossible. Cathare croisade massacres. Mensonge historique.La France? Une creation de la papaute.
jeudi 3 janvier 2008
Doas perlòtas de M.Lafarga
Amb' una pintradura de Fany e sus dos poèmas de M Lafarga panats al Gai Saber sens cap d'esperit de malvolença . Una poesia remirabla e plena de malanconia .
Als Boishons
Pesa sus mon còr flac
al punt de l'espotir
lo vielh teule reiral
que pauc a pauc s'aroïna.
Al pus prigond de ieu
gemèga e plora
una votz que ven de l'enfància.
Mon èime suls camins d'abséncia
landra e se pèrd
per la comba amudida
ont lo genibre crida dòl
de las garbas en crotz d'un cop èra .
Una audor del passat
per jamai avalit
coma un fumispre e fèr
me pren a la garganta.
Le temps sens remission
escafa l'òbra dels aujòls
Carta postala III puslèu una passéjada poetica a l'abroa d'un riu...L'aiga , lo solèlh e los liaçes de l'estiu....Passejada onte l'uèlh del poèta pren un fòtò de la natura , un jorn d'estiu.
A la corba del riu
Ont l'aiga se fa linda
Doàas lengas de sablina
S'abeuran a tengut.
Dins lo besal fangos
La barca presonièra
De las nautas cotèlas
Se languis al solèlh
Los aubars assedats
Se clinan sus la riba
Dinc' al verd senhadièr
Per un novèl baptisme
Espèra l'ora bruna
Lo blau bernat-pescaire
Per traucar d'un esliuç
Las flambas de l'estiu...
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire